A la pel·lícula La llegenda de l’indomable, Paul Newman interpreta un veterà de guerra que és empresonat per trencar parquímetres una nit que va massa begut. Això no era un fet inusual, perquè als anys quaranta molts ciutadans de Texas i Alabama varen considerar que les màquines que obligaven a pagar per aparcar al carrer eren una invenció que havia anat massa lluny.

L’inventor va ser Carlton C. Magee, membre del Comitè per la Circulació d’Oklahoma City, que el 1935 va idear una màquina que marcava el temps màxim d’aparcament segons les monedes que el conductor hi hagués posat. En aquells temps l’automòbil ja provocava problemes d’espai, i la intenció era evitar que els treballadors del centre de la ciutat deixessin aparcats els cotxes tot el dia, perquè això dificultava trobar aparcament a la resta de conductors.

El park-o-meter número 1 de Magee era una petita capsa amb un mecanisme de rellotgeria que movia un bracet metàl·lic. Fos per estalviar o perquè no podien anar-hi a posar monedes contínuament, els treballadors ja no ocupaven sempre aquests espais i el parquímetre va provocar més rotació. Com que a més servia per recaptar diners, molts ajuntaments es mostraren encantats amb l’invent, que es va estendre. Hi va haver una altra innovació no menys important: com que conductors espavilats (o curts de memòria) deixaven el cotxe aparcat més estona del compte, el 1960 Nova York va crear el primer cos especialitzat a multar-los.