Abans de l'aparició del segell de correus, qui pagava no era l’emissor de la carta, sinó la persona que la rebia. Per evitar la despesa, algunes persones establien claus senzilles per obtenir notícies bàsiques veient l’exterior de la carta i sense necessitat d’obrir-la.

Sembla que aquest va ser un dels motius que va moure el professor anglès Rowland Hill (1795–1879) a proposar una reforma en un servei de correus que considerava car i poc eficient. El 6 de maig del 1840 viatjaven les primeres cartes amb l’invent de Hill: un segell adhesiu que es va anomenar Penny Black, pel seu color i pel seu valor d’un penic. Duia la silueta de la reina Victòria quan tenia 15 anys i encara era princesa.

Els primers segells s’enganxaven amb goma aràbiga, fins que un horticultor anglès anomenat Henry Doubleday (1810–1902) va buscar una solució que no impliqués importar extractes d’acàcia per elaborar-la. Amb els seus experiments va aconseguir fer pega a partir de la consolda, una planta que es podia cultivar a Anglaterra mateix. A més, el nom científic de la planta és ben adient per a una aplicació administrativa: Symphytum officinale.