OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Qui va confessar que havia mort més de 600 marits de dones descontentes?

Giulia Tuffana va difondre per tot Itàlia el remei anomenat ‘acqua toffana’, un còctel d’arsènic, plom, belladona i antimoni. La confessió, però, va ser sota tortura

Andreu Martín
L’‘acqua toffana’ era un còctel d’arsènic, plom, belladona i antimoni
L’‘acqua toffana’ era un còctel d’arsènic, plom, belladona i antimoni Getty Images

Un dia de 1633, a Palerm, un marit va canviar el seu plat de sopa pel de la seva dona aprofitant que ella s’havia absentat de taula. No sabem si ho va fer, com ell va dir, de broma o perquè se’n malfiava. El cas és que la dona es va posar molt malalta i, abans de morir, va confessar que havia posat a la sopa una aigua miraculosa que deien que l’alliberaria del problema de casa. Aquell remei, anomenat acqua toffana, l’hi havia venut la Tofania d’Adamo, que va ser jutjada i executada el 12 de juliol d’aquell any.

Més letal que la pesta
L’elixir, però, no va desaparèixer amb ella perquè de seguida se’n va detectar la venda a Nàpols (l’acqua de Napoli) i, una mica després, a Roma, on es trobava en uns flasconets amb la imatge de sant Nicolau de Bari. De fet, aquest líquid inodor i insípid d’efectes fulminants era un còctel d’arsènic, plom, belladona i antimoni, i el va difondre per tot Itàlia una Giulia Tuffana que deia ser filla d’aquella dona executada anys enrere. La ciència forense de l’època no era capaç de detectar el verí, ni en el cos dels difunts ni en els menjars, de manera que deien que era un excel·lent remei contra els marits adúlters o que tenien mal vi i mala bava.

Quan va ser detinguda, Giulia va confessar –sota tortura, això sí– que havia mort més de sis-cents marits de dones descontentes i corria la veu que els estralls causats per l’acqua toffana eren superiors als de la pesta. Va ser executada el juliol de 1659, amb la seva filla Girolama Spera. Però els verins, evidentment, no van desaparèixer.

Gravat del document de Léo Taxil 'Les Mystères de la Franc-Maçonnerie' (1886)

Subscriu-t'hi

Portada del número 248 de SÀPIENS (novembre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 248 de SÀPIENS (novembre 2022)

Quan érem negrers

Especial 20è aniversari: Dediquem un dossier a l'esclavitud i descobrim l'origen d'algunes de les grans fortunes catalanes del segle XIX

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto