És fals que la història de la lletra impresa comencés amb l'invent de la impremta per part de Johannes Gutenberg, l'any 1456, per molt que ho jurin els nostres llibres. En aquesta tecnologia, els xinesos es van avançar. I molt.

El primer llibre que fa referència a una impremta mòbil és l''Assaig dels pous dels somnis' de l'enciclopedista xinès Shengua, datat el 1086, que atribueix aquest avanç a l'artesà coreà Pi Sheng, de vegades anomenat també Bi Sheng. Segons Shengua, no era res de l'altre món que un cronista tingués una llibreria de 50.000 volums i aquestes col·leccions, lògicament, impliquen una indústria editorial dotada d'un enginy semblant a l'ideat quatre segles després per Gutenberg.

Sembla que Bi Sheng concebé la impremta de caràcter mòbils entre el 1041 i el 1068. En el llibre 'Los grandes descubrimientos perdidos', l'especialista en història de la ciència i la tecnologia Dick Teresi explica que Sheng va crear els primers caràcters de la seva impremta amb argila. Els va fer tan prims com una moneda i els va coure. "Els va col·locar en un marc de ferro i els va premsar contra una barreja de resina, cera i cendres de paper fosa al foc" de manera que, segons Teresi, aconseguia una placa que "podia imprimir centenars o milers de folis de paper".

No hi ha cap dada que faci pensar que Gutenberg coneixia l'existència de l'invent xinès i, per tant, no cal treure-li cap mèrit creatiu, però és evident que els orientals es van avançar en una tecnologia que la historiografia occidental contemporània encara atribueix a l'alemany. I no és que els xinesos ho tinguessin més fàcil o que no desenvolupessin la tècnica de Bi Sheng. D'una banda, un editor xinès podia necessitar fins a 360.000 peces de caràcters per a publicar llibres de tota mena. D'una altra, està comprovat que els xinesos milloraren els materials dels caràcters de Sheng i, en els segles següents, passaren a elaborar-los de fusta, ferro esmaltat i altres metalls.

La nostra història considera que les bases científiques i tecnològiques es troben en l'antiga Grècia i ignora completament les cultures que se'ns van avançar, com la xinesa, o les que van alimentar la mateixa Grècia, com l'egípcia o la mesopotàmica.

La curiositat
La impremta aparegué a la Xina abans que a Europa perquè allà hi va néixer el paper en el segle II dC. Al segle VII arribà a l'Índia i en el VIII a les nacions àrabs. Els musulmans van conservar el secret de l'elaboració del paper cinc-cents anys, durant els quals el venien a bon preu als seus veïns cristians. Els primers europeus que viatjaren a la Xina se sorprengueren en conèixer el paper higiènic.