El filòsof empirista per excel·lència va néixer a la capital d'Escòcia el 7 de maig del 1711, i tot i que va estudiar per advocat per complaure el seu pare, les seves afeccions literàries i filosòfiques el van apartar ben aviat d'aquesta professió. Com a bon il·lustrat, Hume estava convençut de les bondats del coneixement, però amb el seu escepticisme desafiava la certesa dels racionalistes cartesians. Segons ell, calia articular una nova "ciència de l'ésser humà" que servís de fonament per a la resta de ciències, incloses la moral i la política.

En la seva visió, el coneixement es basa en l'experiència, que s'obté de les dades que els sentits poden extreure del món. La percepció actua com a única font i garantia de veritat, ja que serà veritable tot allò que concordi amb la informació que aporten els sentits. Tot allò que excedeixi els límits dels sentits no serà cognoscible, incloent-hi les idees metafísiques com la de Déu. Per això es considera que va establir les bases del pensament laic, però ho va fer en una època en què calia expressar-se amb cautela: va ser tan hàbil camuflant les seves idees, que encara avui es discuteix si en realitat era deista o ateu.