Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Quin era el 'petit problema' de la primera muntanya russa mecànica?

L'inventor del primer circuit impulsat mecànicament, LaMarcus Adna Thompson, no va fixar les vagonetes als raïls, fet que va provocar que molts dels viatgers sortissin volant

Enric Calpena
20 de gener de 2020
Muntanya russa
Muntanya russa Getty Images

El 20 de gener de 1985 es va patentar la primera muntanya russa mecànica. De muntanyes russes ja n’hi havia dècades enrere, però no eren mecàniques, simplement els operaris de l’atracció pujaven la vagoneta o el trineu al capdamunt d’una via elevada i, aleshores, empenyien el vagó on pujava algun temerari.

A Barcelona hi havia hagut a mitjan segle XIX una muntanya russa al parc dels Camps Elisis, on hi ha ara el passeig de Gràcia. Els barcelonins contemplaven amb delit les caigudes dels més agosarats i com impactaven amb contundència contra el terra quan lliscaven amb la vagoneta.

Vagonetes a la neu
Les muntanyes russes, curiosament, s’havien inventat a Rússia al segle XVIII. De fet, s’aprofitaven els turons de neu que s’acumulaven a les grans ciutats del país per posar-hi uns taulons de fusta i fer lliscar vagonetes. Era un entreteniment tan popular que aviat es va copiar a molts llocs d’Europa. El 1812, en plenes guerres napoleòniques, una companyia russa en va construir una d’artificial a París. Però totes tenien un problema: els vagons només podien caure per un recorregut de dalt a baix.

El pare de les atraccions
Per resoldre aquest problema, qui va posar fil a l’agulla va ser LaMarcus Adna Thompson, un inventor que al llarg de la seva vida va patentar trenta innovacions clau per a les muntanyes russes. Thompson, que va morir ric, va crear les atraccions més impressionants del seu temps, bàsicament construïdes a Coney Island, a Nova York. Els circuits mecànics de Thompson, impulsats per una barreja de gravetat i tracció mecànica, van ser un èxit.

Tot i així, les seves atraccions tenien un petit problema: ell no es va preocupar mai de pensar un sistema —que no s’inventaria fins al 1912— de fixar d’alguna manera les vagonetes als raïls de la muntanya russa, i això va fer que molts dels seus usuaris sortissin volant, vagó inclòs, per estampar-se al terra de Nova York. Un detall, segurament insignificant, comparat amb el gaudi que va oferir als seus clients.

Subscriu-t'hi

Portada del número 215 de SÀPIENS (febrer 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 215 de SÀPIENS (febrer 2020)

Arkhípov, l'home que va salvar el món

Reconstruïm amb documentació inèdita la crisi dels míssils

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto