El 1948, Bernard Silver va sentir com el propietari d’una cadena de comerços de queviures demanava a l’Institut Drexel de Tecnologia de Filadèlfia, on s’acabava de graduar, si podien dissenyar un sistema ràpid per sumar els imports dels productes que agafaven els clients. Silver va proposar al seu company Norman Joseph Woodland d’investigar-ho. Primer van pensar en una tinta que només fos visible amb llum ultraviolada, però el sistema no era eficaç.

El 1949 van patentar un sistema de patrons amb circumferències concèntriques. La idea era bona, però a la IBM, on Woodland havia anat a parar, li van explicar que la tecnologia del moment no la feia prou útil. El sistema de lectura ràpida va tenir un desenvolupament lent i no va ser fins als anys 70 —quan Silver ja havia mort d’accident i la patent de Woodland havia expirat— que es va establir un estàndard anomenat UPC ('Uniform Product Code') que en possibilitava l’aplicació a tot arreu.

Un paquet de xiclets històric
El primer lloc on es van utilitzar comercialment el codi UPC i un lector electrònic va ser en un supermercat Marsh de la ciutat de Troy, a Ohio: el 26 de juny del 1974, Clyde Dawson va adquirir un paquet de xiclets i Sharon Buchanan el va passar pel lector de la caixa quan passava un minut de les vuit del matí. Clyde va pagar 67 cèntims i va passar a la història, però mai no va poder tastar els xiclets. El paquet i el tiquet de caixa estan exposats al Museu d’Història d’Amèrica de la Smithsonian Institution.