L'etimologia de la paraula 'esquí' no té una gràcia especial. Prové del noruec antic 'ski', que literalment significa 'pal de fusta'. Queda clar, doncs, on devia néixer la pràctica de posar-se aquests estris als peus per poder traslladar-se damunt la neu amb més comoditat i rapidesa... o no? De fet, les restes arqueològiques més antigues que s'han associat a esquís daten de fa més de 7.000 anys i es van trobar a Rússia. Però les següents es van localitzar a Noruega i tenien uns 5.100 anys d'antiguitat.

A part d'això, els noruecs ens han deixat l'estructura moderna dels esquís. Sondre Auverson, un pagès dedicat a les patates, demostrava una gran habilitat per baixar pels pendents nevats. 

I el 1868 va fer una demostració amb un nou tipus d'esquí, on s'hi agafava el calçat. Aquell sistema va tenir tant d'èxit que continua sent la base dels esquís moderns, amb diversos perfeccionaments. A banda d'això, Auverson devia ser un fenomen, perquè solia guanyar amb gran avantatge tant les curses com els salts.

El disseny d'Auverson roman, però la fusta ha deixat pas a molts altres materials. Cap als anys cinquanta, s'hi van introduir els metalls, barrejats amb la fusta, i el 1959, la fibra de vidre. Després, la fibra de carboni i altres materials han ofert esquís amb més prestacions. Alguns són tan sofisticats que incorporen semiconductors que creen càrregues elèctriques i ajuden a mantenir l'equilibir quan es prenen revolts molt pronunciats. Quines acrobàcies faria, avui, Auverson!

Retrat d'un esquiador a Oslo, el 1890