OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

On es van inventar els esquís?

Tot i que les restes arqueològiques més antigues daten de fa més de 7.000 anys, la base dels esquís moderns la devem a un pagès noruec

Xavier Duran
Petròglifs localitzats a la República de Carèlia
Petròglifs localitzats a la República de Carèlia Wikimedia Commons

L'etimologia de la paraula 'esquí' no té una gràcia especial. Prové del noruec antic 'ski', que literalment significa 'pal de fusta'. Queda clar, doncs, on devia néixer la pràctica de posar-se aquests estris als peus per poder traslladar-se damunt la neu amb més comoditat i rapidesa... o no? De fet, les restes arqueològiques més antigues que s'han associat a esquís daten de fa més de 7.000 anys i es van trobar a Rússia. Però les següents es van localitzar a Noruega i tenien uns 5.100 anys d'antiguitat.

A part d'això, els noruecs ens han deixat l'estructura moderna dels esquís. Sondre Auverson, un pagès dedicat a les patates, demostrava una gran habilitat per baixar pels pendents nevats. 

I el 1868 va fer una demostració amb un nou tipus d'esquí, on s'hi agafava el calçat. Aquell sistema va tenir tant d'èxit que continua sent la base dels esquís moderns, amb diversos perfeccionaments. A banda d'això, Auverson devia ser un fenomen, perquè solia guanyar amb gran avantatge tant les curses com els salts.

El disseny d'Auverson roman, però la fusta ha deixat pas a molts altres materials. Cap als anys cinquanta, s'hi van introduir els metalls, barrejats amb la fusta, i el 1959, la fibra de vidre. Després, la fibra de carboni i altres materials han ofert esquís amb més prestacions. Alguns són tan sofisticats que incorporen semiconductors que creen càrregues elèctriques i ajuden a mantenir l'equilibir quan es prenen revolts molt pronunciats. Quines acrobàcies faria, avui, Auverson!

 

Portrett av Fridtjof Nansen (1861 1930), 1890 (11465186416)
Retrat d'un esquiador a Oslo, el 1890

Subscriu-t'hi

Portada del número 247 de SÀPIENS (octubre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 247 de SÀPIENS (octubre 2022)

Paco Candel, la veu dels altres catalans

Homenatgem l'escriptor en el quinzè aniversari de la seva mort

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto