Nathan Ames era un home avançat a la seva època. Massa i tot, perquè el 1859 va patentar unes escales giratòries que mai no es van poder construir. Menys sort va tenir Leamon Souder, que el 1889 va patentar el primer dels seus cinc models d’escales mecàniques, dels quals no se’n va construir cap.

El primer èxit va arribar amb Jesse W. Reno, que el 1892 va patentar un aparell amb travesses de fusta unides per una banda transportadora moguda per un motor elèctric. Va tenir èxit com a atracció al parc de Coney Island, a Nova York, on l’escala, amb una inclinació de 25 graus, feia pujar la gent a 2,10 metres d’altura. Els magatzems Harrod’s de Londres en van instal·lar una de semblant, però es veu que l’aventura impressionava massa els clients. També el 1892, Charles A. Wheeler n’havia patentat un altre model, amb esglaons que oferien més equilibri i seguretat. Un altre inventor, Charles Seeberger, li va comprar la patent, la va millorar i la va vendre a l’empresa Otis, la primera a comercialitzar ascensors.

Precisament Seeberger havia batejat el sistema escalator, una combinació de escala en llatí i de elevator, el nom que Otis havia donat als ascensors. Otis el va presentar a l’Exposició Universal de París del 1900 i de seguida es va escampar per grans magatzems de tot el món. Avui n’hi deu haver milions i l’empresa suïssa Schindler és la primera a la llista de fabricants –i no té res a veure amb l’Schindler de l’altra llista.