Giuseppe Verdi estava passant un mal moment personal quan li va arribar una carta des de Sant Petersburg amb bones notícies: el Teatre Imperial li encarregava una nova òpera per una quantitat astro­nòmica. Verdi es va animar, què podia sortir malament? Va encarregar el llibret a un amic, Francesco Maria Piave. Piave, des del moment en què es va posar a escriure la nova òpera, va començar a patir desgràcies: un germà va ser enviat a presó, la mare va defallir i ell, al cap d’un temps, va tenir una feridura que el va paralitzar. Finalment, Verdi, amb el llibret a la mà, va compondre de pressa la nova òpera, i quan la van anar a assajar a Rússia, més desgràcies, mitja companyia malalta, pressió intensa del teatre per estrenar...

Verdi patia i menjava tallarines i macarrons, regats amb desenes d’ampolles de vi i de xampany que s’havia fet portar per passar el mal tràngol. Tants problemes hi va haver que, al final, l’òpera va suspendre l’estrena i es va haver de deixar per a la temporada següent, amb desesperació de l’empresa. Finalment, es va estrenar el 7 de novembre de 1862. Les primeres representacions van anar bé, encara que Verdi no n’estava gaire convençut. Era una obra llarga, de quatre hores, terriblement truculenta i on hi havia un bany de sang constant que amoïnava el compositor.

Mals presagis
L’òpera ‒que ja diré després com es diu‒ va acumular problemes durant les representacions. A tot arreu arribaven històries de desgràcies lligades a la seva execució. L’1 de setembre de 1939, al Teatre de l’Òpera de Varsòvia, s’estava representant aquesta peça de Verdi quan van entrar les tropes nazis. El baríton Leonard Warren, el 1960, quan estava cantant a l’escenari del Metropolitan de Nova York una ària de l’òpera, va dir “E salvo! O gioia!” ‒‘S’ha salvat! Quina alegria!’‒ i va caure fulminat al terra, mort. 

Fa anys que la gent de l’òpera no diu el seu nom. S’hi refereixen com La innominable o La vint-i-quatrena òpera de Verdi, per tal de no dir que el seu títol és La forza del destino. I si no escric més aquesta secció, ja sabran de qui és la culpa...