Subscriu-t'hi
#NOERENBRUIXES, EREN DONES
Reparem la seva memòria. Signa el manifest
#NoErenBruixes, eren dones
Preguntes i respostes

Com va néixer l'aigua tònica?

L’any 1870 l'empresa d’aigua carbonatada de Jacob Schweppe va decidir afegir quinina al seu producte, un component que es creia que era l’únic remei o preventiu contra la malària

Xavier Duran
De l'aigua carbonatada a l'aigua tònica
De l'aigua carbonatada a l'aigua tònica Getty Images

El 1873, Jacob Schweppe va patentar l’aigua carbonatada i va començar a complicar la vida als que en el futur volguessin pronunciar el nom de cert refresc. Schweppe era un joier d’origen alemany que vivia a Ginebra. Els seus treballs es van basar en els que havia fet poc abans un físic, químic i pastor protestant: Joseph Priestley. Aquest era rector a Leeds i vivia a tocar d’una fàbrica de cervesa. Així va poder investigar fàcilment l’aire que es desprenia en el procés de fermentació i que més tard s’anomenaria diòxid de carboni. 

El 1767 va trobar un mètode per dissoldre’l en aigua. Priestley va comprovar que la beguda resultant tenia bon gust. La va fer tastar a alguns amics i va publicar la descripció del mètode, però no el va explotar comercialment. Aleshores Schweppe va millorar el procediment de Priestley. I com que es creia que l’aigua carbonatada tenia propietats medicinals, va aconseguir una gran difusió de la seva beguda. Establerta a Londres, la seva fàbrica aviat va obtenir grans beneficis, sobretot quan van popularitzar les varietats amb fruita.

El 1870, l’empresa va tenir la idea d’afegir quinina a l’aigua carbonatada i van crear l’aigua tònica. La quinina era aleshores l’únic remei o preventiu contra la malària. Per millorar-ne el gust o per celebrar les victòries que obtenien, alguns oficials britànics hi van afegir ginebra. Naixia així el gintònic. Avui aquesta beguda es manté força popular, tot i que el contingut de l’aigua en quinina està molt per sota dels nivells terapèutics.

Subscriu-t'hi

Portada del número 232 del SÀPIENS (juliol 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 232 del SÀPIENS (juliol 2021)

Tots els misteris dels ibers

Us expliquem quins enigmes d'aquesta civilització s'han resolt gràcies a treballs arqueològics recents

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto