Baruch de Spinoza va néixer a Amsterdam el 24 de novembre de 1632, en el si d’una família jueva sefardita d’origen portuguès. La seva educació el destinava a esdevenir rabí, però quan el seu pare i el seu germà gran van morir es va fer càrrec del negoci familiar d’importació de mercaderies. Quan tenia vint anys va començar a estudiar llatí amb un cèlebre lliurepensador i demòcrata radical, Franciscus van den Enden, que el va introduir a les obres de Descartes i altres filòsofs moderns. Aquest descobriment el va trasbalsar i va començar a qüestionar els dogmes religiosos del judaisme. La seva actitud crítica va provocar que l’expulsessin de la comunitat jueva (i també de la ciutat) als 23 anys. D’aleshores ençà es va dedicar a tallar lents per a microscopis i telescopis, a escriure, i a ensenyar filosofia.

El seu pensament de gran originalitat, lògic i sistemàtic, el va enfrontar tant amb jueus com amb catòlics i protestants. Considerat un dels grans racionalistes del segle XVII, va desenvolupar alguns conceptes fonamentals per a la Il·lustració, i va assentar les bases de la crítica bíblica moderna.