En la seva última voluntat, el comte Ramon Borrell va concedir a la seva dona, Ermessenda de Carcassona, els comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona-Manresa a títol de 'violarium', és a dir, de per vida sempre que no es tornés a casar, un fet que no va passar mai.

El cogovern d'Ermessenda provoca malestar amb el seu fill i el seu nét
Com a resultat, Ermessenda de Carcassona va governar en solitari fins a l’any 1023, durant la minoria d’edat de Berenguer Ramon I (a la imatge); després, va cogovernar amb ell fins que va morir, el 1035, i, finalment, amb el seu nét Ramon Berenguer I, dit ‘el Vell’. Però ni fill ni nét van acceptar mai del tot aquesta situació. Quin sobirà podia dir-se sobirà quan algú, encara que fos de la seva pròpia sang, podia condicionar les seves decisions? Tot plegat va derivar en una època d’inestabilitat que marcaria les dècades següents, amb un nou sistema econòmic, social i polític, el feudalisme, que aglutinaria aquest descontentament.

Mir Geribert i altres nobles es revolten contra Ramon Berenguer I
El punt àlgid d’aquesta oposició creixent va començar amb la mort de Berenguer Ramon I, quan el noble Mir Geribert es va revoltar i es va autoproclamar príncep d’Olèrdola. La rebel·lió va rebre el suport d’altres nobles del Penedès, enfadats perquè tenien prohibit atacar la frontera amb l’islam i perquè la seva altra font d’ingressos, els tributs dels vassalls, estava en competència amb els tributs comtals. El conflicte va arribar a l’extrem que Mir Geribert es va aliar amb alguns cabdills musulmans per iniciar ràtzies esporàdiques en terres cristianes, mentre que a Barcelona, on el noble tenia possessions i aliats, va provocar aldarulls, per exemple, amb atacs des del castell de Montjuïc o des de la catedral contra el palau comtal.

L'estabilitat no va tornar al comtat de Barcelona fins que àvia i nét no van arribar a una treva
Només la treva entre àvia i nét va permetre al comtat de Barcelona sufocar els rebels i apuntalar definitivament el seu poder. Això sí, a costa de renunciar a les antigues lleis godes personificades en Ermessenda i abraçar les conveniències o els juraments de fidelitat del feudalisme. Val a dir que Ramon Berenguer I va saber treure profit del canvi, en rebre el reconeixement dels seus homòlegs d’Urgell, Besalú, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i Empúries. D’aquesta manera, es reflectia la preeminència del casal barceloní sense que els comtats vassalls perdessin del tot la seva independència.

Ermessenda es retira i desaprova el casament de Ramon Berenguer I amb Almodis de la Marca
En canvi, Ermessenda hi va sortir perdent. La dona més poderosa de la història de Catalunya es va retirar desposseïda de la seva autoritat a Besora, on va morir el 1058, un any després de fer les paus amb el nét, amb qui s’havia tornat a enemistar quan va casar-se amb Almodis de la Marca, que podeu veure en la imatge de sota, juntament amb el seu espòs.