Els conqueridors castellans Francisco Pizarro (Trujillo, 1478) i Diego de Almagro (Almagro, 1475), d’origen humil, més el primer que el segon, que van arribar a l’Amèrica del Sud enrolats en els exèrcits dels Reis Catòlics, van pujar de rang gràcies al valor, la tossuderia i la cobdícia, i cap al 1524 van associar-se per dominar l’imperi incaic.

Dos intents fallits de conquesta partint de Panamà, amb els homes malalts, amotinats i afamats, i amb Almagro sense un ull, que havia perdut per una fletxa, no els van fer defallir. Pizarro va aconseguir el suport de l’emperador Carles I, que li va prometre títols a les terres conquerides, fet que va disgustar Almagro perquè els títols i els diners per a ell no eren tants. Tanmateix, aprofitant la guerra civil entre inques —que acabaria amb la mort dels dos pretendents, Atahualpa i Huascar—, plegats van aconseguir el seu propòsit.

Ull per ull
L’any 1534, l’imperi conquerit va dividir-se en una zona al nord, Nova Castella, per a Pizarro, i una zona al sud, Nova Toledo, per a Almagro, més la regió de Xile, encara per conquerir. Uns territoris que van resultar pobres i difícils de sotmetre, impulsant Almagro a enfrontar-se amb Pizarro per controlar terres més al nord. Almagro fou capturat durant la guerra de les Salines, l’abril del 1538. Al juliol, fou estrangulat i decapitat per ordre d’un germà de Pizarro. Els almagristes no van cessar fins que van assassinar Pizarro a Lima, el juny del 1541.