La temporada d'estiu al fastuós palau del príncep Esterházy, a uns pocs quilòmetres de Viena, semblava no tenir fi l'any 1772. El bon clima i l'afecció del noble per la música estava esvalotant els músics que Haydn havia dut fins allà, contractat pel príncep. En aquella època els compositors tenien l'estatus d'un funcionari i els músics, poc més que el d'un servent. És per això que en un palau amb cenetars d'habitacions, els músics no hi podien allotjar els seus familiars, i es passaven setmanes sense veure'ls.

Quan el príncep va decidir allargar la seva estada al palau d'estiu, el descontent va esclatar entre uns treballadors que encara no sabien què era el dret a vaga. Però l'enginyós Haydn va saber com donar un gir inesperat a la situació amb la 'Simfonia núm.45', popularment coneguda com la 'dels adéus'.

L'obra arrenca amb tots els músics damunt l'escenari. Al quart moviment, però, van abandonant a poc a poc i en ordre el seu lloc després d'apagar una espelma, fins que queden només dos violins, un d'ells el mateix Haydn. El príncep va entendre aquesta elegant posada en escena com una reivindicació laboral tan clarament que l'endemà va donar per acabades les seves vacances i va tornar a Viena. 

Actualment el palau és visitable i programa cicles de concerts. Sense abandonar Àustria, us recomano el número final de la família Von Trapp a 'Somriures i llàgrimes', que reprodueix la mateixa mecànica.