Avui en dia quan diem que algú es dedica a "filosofar" ens referim a una persona que demostra un pensament poc pràctic i sovint confús. Però, al llarg de la història, els filòsofs han estat cabdals en l'evolució de la civilització. És el cas, per exemple, del pensador grec Pitàgores, qui, segons la tradició, va encunyar la paraula 'filosofia'. Quan el tirà Lleó de Fliunt el va anomenar "savi", ell va respondre que de cap manera: es considerava només un 'philosophos,' literalment un "amant de la saviesa", un aspirant al coneixement. Segons el cèlebre matemàtic, la vida es pot comparar als jocs olímpics, i hi ha tres menes de persones: les que busquen la glòria, les que persegueixen les riqueses, i les que es conformen amb contemplar l'espectacle. Aquests darrers són els filòsofs.

Però Pitàgores va fer molt més que observar. Va fundar una escola a Crotona, al sud de la península Itàlica, on els seus nombrosos seguidors vivien en comunitat, sense possessions personals i amb una dieta vegetariana estricta, fent de la recerca filosòfica un camí per a la purificació espiritual i la unió amb la divinitat. Els pitagòrics van contribuir de manera significativa en l'avenç de la matemàtica, l'aritmètica i la geometria, entre altres disciplines del saber.