Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Com va presentar la premsa espanyola els últims esdeveniments de la guerra de Cuba?

Diaris com 'La Vanguardia', l''Abc' o 'El Liberal de Menorca' van aigualir la derrota de les Lomas de San Juan

Batalla naval de Santiago de Cuba
Batalla naval de Santiago de Cuba Ildefonso Sanz Doménech / Wikimedia Commons

A principis de juliol de 1898 la guerra de la independència de Cuba va quedar enllestida. L’1 de juliol el cos expedicionari nord-americà va derrotar els soldats de lleva espanyols que defensaven Santiago de Cuba, a la batalla de les Lomas de San Juan. I el 3 de juliol els sis vaixells de la flota espanyola van sortir de port i van ser anihilats per les naus nord-americanes que només van patir la baixa d’un soldat, mort pel retrocés del seu propi canó, mentre que dels espanyols en van morir tres-cents cinquanta.

Desinformació i propaganda
Un desastre militar tan gros no hauria d’haver agafat per sorpresa l’opinió pública espanyola, però el cert era que la gent no estava gens ben informada. La Vanguardia del 5 de juliol deia: “La impresión saliente es el heroismo de las tropas españolas. Los sucesos ulteriores mejoran aún esta impresión y afirman que los yankees han sufrido una derrota en Santiago y han tenido que retirarse hacia el mar”. L’Abc de Madrid, en el suplement Blanco y Negro, es reia de la figura arrodonida dels generals nord-americans i la definia com a burgesa.

A més, treia importància al desembarcament de les tropes nord-americanes. I l’esquadra? Doncs l’esquadra, segons la premsa, estava preparant un cop mortal contra els americans (de fet, en aquells moments estava més a prop del fons del mar que de la superfície) i es disposava primer a canonejar els soldats americans que atacaven Santiago i després a sortir del port i enfonsar els maleïts protestants anglosaxons. Així ho feien constar, en cròniques contradictòries, diaris com El Heraldo de Zamora, El Liberal de Menorca o El Adelantado de Salamanca.

La derrota en dos dies de diferència de l’Exèrcit i l’Armada espanyoles va provocar un fort sotrac moral en aquella opinió pública convençuda de la superioritat militar i moral de la seva causa. A més, un cop derrotats, els diplomàtics espanyols van haver d’empassar-se les condicions que els van posar els nord-americans i, en menor mesura, els cubans. A les negociacions de París a finals d’any, la humiliació va ser constant. Mentre Espanya va enviar gent amb càrrecs d’alt nivell, els quatre americans es van identificar, simplement, com a ciutadans dels EUA. 

Subscriu-t'hi

Portada del número 221 de SÀPIENS (agost 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 221 de SÀPIENS (agost 2020)

Un homenatge al patrimoni català

Reivindiquem el nostre patrimoni a través de 10 monuments que també permeten resseguir la nostra història

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto