El 1908, el FC Barcelona va viure una gran crisi. Amb només 38 socis, no era viable. Per superar la situació, el fundador Joan Gamper va ser elegit president per primera vegada. Una de les seves estratègies per sortir de l'atzucac va ser aproximar-se al catalanisme ascendent. Va ser una identificació que va créixer ràpidament. El 1910 el club va adoptar l'actual escut, que incloïa les quatre barres i la creu de Sant Jordi. A partir del gener del 1916, la senyera va lluir al camp.

El domini del castellà
Malgrat aquest compromís, la llengua del club continuava essent el castellà. Les actes de les assemblees i de la junta, per començar, eren amb aquesta llengua. Per inèrcia, en tots els àmbits formals s'utilitzava el castellà. Era la llengua que s'havia d'utilitzar davant de funcionaris, jutges, policies, notaris i militars, però era també la de la retolació. Era la llengua que s'ensenyava a les escoles. I era la llengua del món dels negocis, de manera que no es concebia fer un contracte o una factura en un altre idioma. La inèrcia, però, estava a punt d'acabar. El 1912 Pompeu Fabra havia publicat, en castellà, la seva primera gramàtica i, des del 1914, disposàvem de la Mancomunitat de Catalunya.

El president del canvi
A l'Assemblea General del 24 de juny del 1916, el soci Lluís Brusi va demanar que 'se considere la lengua catalana, al igual que la castellana, oficial para todos los documentos del Club'. En aquella mateixa assemblea es va elegir com a nou president Gaspar Rosés. Aquest industrial i polític va aplicar la cooficialitat del català sense demora.

L'acta de la reunió de la junta directiva de l'1 de juliol del 1916, la primera sota la seva presidència, ja va ser escrita en català. Era la primera vegada des de la fundació del club, l'any 1899, que es redactava un document administratiu en la llengua del país.

L'històric text (amb algunes faltes d'ortografia incloses), que acompanya aquesta notícia, diu així: "Avui dia 1er de juliol de 1916 a les 6 de la tarde, i en la Sala de Juntas del FC Barcelona la vella Directiva ha donat posesió als Srs. elegits en la darrera asamblea general de socis." A partir d'aquest moment, el català va ser l'idioma oficial del club, a excepció feta dels períodes de les dictadures de Primo de Rivera i Franco, en què se'n va prohibir qualsevol ús públic.