William Clayton va néixer a Anglaterra el 1814, però després de convertir-se a la recentment fundada Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies —més coneguda com a Església Mormona—, va emigrar amb la seva família als Estats Units, disposat a col·laborar en l’extensió de la seva religió. Sembla que com a clergue i teòric del moviment va tenir un paper important, però, a més, va escriure un valuós diari de l’expedició que va arribar a Utah.

Per comptar la distància que recorrien, va mesurar el diàmetre d’una roda, hi va posar un senyal i va comptar les voltes que feia durant el trajecte. Això, a part de ser pesat, no li devia permetre fixar-se en el paisatge que volia descriure. Amb l’ajut de dos expedicionaris més, el matemàtic Orson Pratt i el fuster Appleton Milo Harmon, el 1847 va construir un mecanisme que comptava les voltes tot sol.

Tot i que hi ha testimonis escrits de ginys semblants entre els romans i els xinesos, Clayton passa per ser l’inventor del comptaquilòmetres modern. Els que a posteriori es van utilitzar en el cotxes tenien la mateixa base, però usant diversos engranatges i, més endavant, l’electrònica. Després van aparèixer els podòmetres, per saber la distància recorreguda anant a peu. Avui, alguns es basen en un GPS i tenen una precisió d’un metre, cosa que hauria sorprès Clayton: quantes voltes donen els invents!