Què té a veure el sabó amb les 'soap operas'?
La història del sabó des dels babilonis fins ara

Fa vora cinc mil anys un babiloni va escriure en uns recipients una recepta per fer sabó —que és el que devien contenir els pots—: greix, cendres de fusta i aigua. Sembla que ho feien servir per rentar teixits. Poc més tard, els egipcis utilitzaven una barreja d'olis amb sals alcalines per rentar-se la pell. I els romans van prendre l'oli i el costum dels egipcis i una paraula dels germànics per denominar-lo: 'sapo', que originàriament es referia a una crema per tenyir els cabells de vermell.
De fet, al principi només l'utilitzaven per rentar ferides o intentar guarir malalties de la pell. Més tard va acabar sent d'ús general per rentar-se el cos. L'imperi Romà va desaparèixer, però el sabó va romandre. Els àrabs en fabricaven amb oli d'oliva aromatitzat amb farigola. Però també van introduir a la recepta hidròxid de sodi o sosa, que ja no ha desaparegut de la majoria de sabons.
Aquella tècnica va donar lloc a una potent indústria, que cada vegada necessitava més sosa. El procediment per obtenir-ne d'artificial va comportar una gran batalla química i industrial, i paradoxalment es van generar indústries molt brutes i problemes de salut força greus deguts a la contaminació. Però amb els anys les indústries van esdevenir més netes i els sabons, més populars. Fins al punt que al segle XX les empreses van patrocinar serials de ràdio i després de televisió: per això encara se'ls anomena 'soap opera'.
Aquesta secció es va publicar al Sàpiens n. 163, de desembre de 2015.
Comentaris