Preguntes i respostes

Què va fer Rafael Casanova després del 1714?

L’últim conseller en cap de Barcelona va viure en la clandestinitat fins al 1719 i va poder exercir de nou com a advocat

Agustí Alcoberro
2 de maig de 2019
'L'Onze de Setembre', d'Antoni Estruch, immortalitza el moment de la caiguda de Rafael Casanova al setge de Barcelona durant la guerra de Successió
'L'Onze de Setembre', d'Antoni Estruch, immortalitza el moment de la caiguda de Rafael Casanova al setge de Barcelona durant la guerra de Successió

Segons consta al llibre d’entrades de l’Hospital de la Santa Creu, l’últim conseller en cap de Barcelona va ingressar-hi l’11 de setembre del 1714 i va estar-s’hi fins al 18 de setembre, quan s’hi inscrigué la defunció. Aquest ardit del personal de l’Hospital li va salvar la vida i la llibertat. Els seus béns, però, van ser confiscats per les autoritats borbòniques. Casanova es mantingué en la clandestinitat fins al 1719, moment en què, davant l’inici de la guerra de la Quàdruple Aliança, la Reial Audiència va generalitzar els indults. Aleshores va poder exercir de nou com a advocat, tot i que va haver d’esperar a l’amnistia decretada a la pau de Viena (1725) per recuperar els seus béns.

El 1728, Casanova va enviar una carta a un amic seu exiliat a Viena. En el text, escrit a instàncies de l’amic, Casanova defensa la seva gestió com a conseller en cap del setge, que havia estat grollerament difamada per un pamflet publicat a Milà el 1716. Esmenta testimonis residents aleshores a l’exili i a l’interior i agraeix al seu corresponsal “l’honra d’apadrinar al meu honor i innocència (a Viena); que, gràcies a Déu, a Barcelona no em cal, ja que a tothom consta la veritat”. Casanova morí a Sant Boi de Llobregat el 2 de maig del 1743. El seu fill, Rafael Casanova i Bosc, defensor de Cardona, gaudí de l’indult pactat a la capitulació de la vila el 1714, va poder mantenir el patrimoni matern i continuà la nissaga d’advocats.

'Monument a Rafael Casanova', l'obra de Rossend Nobas situada a l'encreuament de la Ronda de Sant Pere amb Ali Bei i Girona, a la ciutat de Barcelona

Subscriu-t'hi

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)

El retorn dels Urgell: la restitució del panteó comtal

Gràcies a un projecte museístic pioner en 3D, els sepulcres d’aquesta noble nissaga tornaran des de Nova York al monestir de les Avellanes

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto