OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Què van jurar els cavallers de Felip el Bo sobre un faisà viu guarnit amb un collar d'or?

El duc de Borgonya va convocar un banquet amb cavallers de l'orde del Toisó d'Or per fer el jurament d'alliberar Constantinoble del jou otomà

Enric Calpena
Representació anònima del banquet del faisà de Felip el Bo
Representació anònima del banquet del faisà de Felip el Bo Wikimedia Commons

Felip el Bo, duc de Borgonya i membre de la dinastia Valois, va ser un dels grans governants de l’etapa final de l’edat mitjana. Mentre va manar, durant quatre dècades al llarg del segle XV, els seus dominis es van arribar a estendre per bona part del que són ara els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i el nord de França. També va ser un personatge clau de la guerra dels Cent Anys, que va enfrontar el regne d’Anglaterra amb el de França pel domini d’un bon tros de l’Europa continental.

Una croada a Constantinoble
Felip el Bo va ser un home del Renaixement: guerrer, polític, amant de les arts, faldiller compulsiu, poeta... ho va tenir tot. Va estar, fins i tot, a punt de ser el regent dels dos regnes en guerra, Anglaterra i França, i no ho va voler perquè va tenir por de perdre tot el que havia guanyat fins aleshores.

En aquest context, els otomans van conquerir la ciutat de Constantinoble i Felip el Bo va considerar que calia fer alguna cosa. Encara que les croades ja eren només un record del passat, va decidir posar-ne en marxa una per recuperar la capital de l’Imperi Romà d’Orient. El mes de gener del 1454 va preparar l’expedició i, el mes de febrer, va convocar un banquet de faisà per posar en marxa un jurament solemne, que va tenir lloc el 17 de febrer de 1454. Aquell dia, un cavaller de l’orde del Toisó d’Or va entrar a la sala amb un faisà viu, símbol del valor cavalleresc, amb un collar d’or i pedres precioses, mentre una orquestra interpretava una composició escrita expressament per a l’ocasió. Cavallers i dames van dansar al voltant del faisà guarnit —just després d’haver-se’n cruspit uns quants, per cert— i els guerrers van fer el jurament d’alliberar Constantinoble del jou otomà posant les mans sobre l’au.

Molt soroll per no res
L’acte solemne va causar una gran impressió i va ser recollit en moltes pintures (com l’oli sobre tela que veieu sobre aquestes línies, d’artista anònim i que conserva el Rijksmuseum d’Amsterdam), tapissos, poemes i cançons de l’època i posteriors. Llàstima que poques setmanes després els mandataris del Sacre Imperi Romanogermànic, entre d'altres Felip el Bo, van acabar decidint que el fet de perdre Constantinoble, tot i ser una tragèdia, potser no mereixia muntar tota una croada, que era una empresa molt cara i feixuga. I fins avui...

Subscriu-t'hi

Portada del número 249 de SÀPIENS (desembre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 249 de SÀPIENS (desembre 2022)

Nou reines

Les dones més influents de la història medieval catalana

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto