La famosa frase, que durant la Guerra Civil esdevingué una consigna entre els republicans, tant a Barcelona com a Madrid i a altres ciutats que volien impedir el pas dels feixistes, va néixer a França. L’historiador i escriptor Nèstor Luján en localitzava l’origen en la batalla de Verdun que liderà Philippe Pétain, després mariscal i cap del govern de Vichy, que col·laborà amb Hitler.

Contra el feixisme
És evident que la frase, atribuïda a Dolores Ibárruri, 'la Pasionaria', per alguns autors i per ella mateixa, ha passat a la història com una consigna contra el feixisme, i amb aquest sentit -i citada en espanyol- perviu en moltes cultures: el nombre de pàgines web (en rus, italià, anglès o francès) on surt el “¡No pasarán!” és aclaparador. Tot i així, la primera popularització de la frase com a consigna de resistència sembla que la va pronunciar Pétain a la batalla de Verdun, en un seguit d’enfrontaments entre les tropes alemanyes i franceses entre el 1916 i el 1917, en el marc de la Primera Guerra Mundial. El veritable autor d’“Il ne passeront pas!”, segons l’historiador Pedro Voltes, no seria el mateix Pétain, sinó un oficial seu, Robert-Georges Nivelle, “més dotat per a la retòrica, art per al qual estava completament mancat el dessaborit i retret mariscal”.

La teoria de Luján compta amb el suport documental d’un llibre del periodista Agustí Calvet, 'Gaziel', titulat 'Verdum'. En aquesta obra el periodista explica que els soldats francesos repetien, després de les primeres batalles, “Ne passeront pas, nom de Dieu, ne passeront pas”, i que la muntanya on es van produir els enfrontaments més durs està coronada per un monument amb la llegenda “Il n’ont passé pas”. Luján encara recull un altre possible origen de la frase. El militar i polític italià Garibaldi seria, en aquest cas, l’autor de la frase “Di quia no si passa.” Però, segons Isabel-Clara Simó, no és clar si, en aquest cas, la frase era una consigna de resistència o una sentència en assolir un punt geogràfic “en el sentit de Finisterrae gallec”.

L’èxit de la fórmula, original o copiada, es consolidà en la Guerra Civil. A Catalunya també es popularitzà el poema “No passareu” que Apel·les Mestres havia escrit, precisament, durant la Primera Guerra Mundial (el 1914 i 1915!), i amb el mateix objectiu d’exhortar la resistència heroica: “No passareu! i si passeu,/ serà damunt d’un clap de cendres;/ les nostres vides les prendreu, / nostre esperit no l’heu de prendre”.