Entre els físics teòrics, una certa excentricitat sembla que és la norma. Es coneixen els hàbits i costums estrafolaris de Newton o d’Einstein o de Feynman o de Hawking, però un dels més particulars va ser Fred Hoyle. Hoyle va ser molt brillant —de fet, va ser un dels principals mestres de Stephen Hawking—, però tota la vida es va encaparrar a no seguir els corrents majoritaris de la ciència. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar en el desenvolupament del radar, i en acabar la guerra va reflexionar sobre cosmologia. En aquell moment, bona part dels físics estaven treballant en la teoria de l’expansió de l’Univers a partir d’un gran esclat inicial. Hoyle trobava ridícula la idea i ben aviat es va fer el principal portaveu de la idea contrària, la d’un Univers etern, de la mateixa mesura, en moviment continu. Tant enrenou va causar amb els seus sarcasmes que Hoyle va ser convidat a un programa de ràdio de la BBC el dia 29 de març del 1949. El físic va tenir un dia especialment càustic. Els seus interlocutors van arribar a dir-li que era “vanitós, caparrut, injuriós i indigne de parlar per la BBC”. Hoyle, rient, va afirmar que la seva teoria de l’expansió començava amb una bajanada tan grossa com un “Big Bang”. Aquest va ser el nom que, des d’aquell moment, va definir la teoria.

Hoyle defensava un origen extraterrestre
Hoyle, malgrat les evidències, va negar tota la vida el Big Bang. I encara més, va desenvolupar la teoria que la vida a la Terra només podia tenir un origen extraterrestre. La vida hauria arribat a la Terra a través de la contaminació dels meteorits que han arribat al planeta. I l’evolució només seria el fruit d’aquesta contaminació. Per cert, el petroli, segons Hoyle, no era un derivat biològic de la descomposició de plantes i animals, sinó una mena de carbó transformat. Adéu, Einstein, Darwin i, fins i tot, més tard, Newton, perquè Hoyle també va postular una nova teoria de la gravetat que no va passar cap test rigorós. Tanta excentricitat científica va provocar que, pràcticament, fos expulsat de la universitat. Però Hoyle no es va espantar gaire i es va dedicar a escriure diverses novel·les de ciència-ficció de gran èxit, que li van permetre sobreviure els darrers anys de la seva vida.