OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Qui va dissenyar el mecanisme de les tisores?

Els romans van ser els primers a inventar una forma útil d'utilitzar aquest estri, però les invasions bàrbares van retallar-lo de la història i no es va tornar a recuperar fins al final de l'edat mitjana

Xavier Duran
Tisores
Tisores Getty Images

Les més antigues descobertes pels arqueòlegs són de fa uns 3.500 anys i es van trobar a Mesopotàmia. Consistien simplement en una fulla de bronze en forma de “U” i amb les parts interiors esmolades. Calia posar l’objecte per tallar a la part interior de l’eina i prémer-la fort, cosa que requeria força, traça i paciència. Quan es deixava anar, el metall tornava a la posició inicial. Els egipcis en tenien de molt adornades, però igual de poc pràctiques. 

Així que van haver d’arribar els romans, que posaren la funcionalitat per davant de l’estètica. Utilitzaren dues fulles de metall articulades i unes anelles que permetien prémer i afluixar de manera més còmoda. Les feien servir per tallar roba i els cabells i la barba. Però aquesta forma de prendre el pèl va durar poc, perquè amb les invasions bàrbares es van perdre moltes innovacions romanes i Europa va tornar a les tisores primitives. Sortosament, a la darreria de l’edat mitjana es va recuperar l’invent romà, que és la base de les tisores modernes. 

A partir del segle XVIII es van començar a produir en quantitat. Robert Hinchliffe, de Sheffield, les feia d’acer i va ser el primer que es va anunciar com a “refinat fabricant de tisores”. El 1893, la nord-americana Louise Austin va fer un pas més i patentà unes tisores amb fulles dentades, amb les quals la roba es tallava sense que s’esfilegués. Lamentablement, se’ns ha acabat l’espai i hem d’acabar el text aquí, per evitar que després algú faci servir les tisores per escurçar-lo.

Subscriu-t'hi

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto