OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Qui va encendre el primer llumí?

El químic hongarès János Iriny va perfeccionar els intents que s'havien dut a terme durant el segle XIX

Xavier Duran
El llumí s'encén gràcies a la seva punta de fòsfor
El llumí s'encén gràcies a la seva punta de fòsfor Sebastian Ritter - Wikimedia Commons

El 1805, el farmacèutic francès Jean-Joseph-Louis Chancel va inventar el que s’anomenaria encenedor oxigenat. Consistia en una barreja de clorat de potassi, sofre, sucre i cautxú que s’havia de submergir en un potet amb amiant amarat d’àcid sulfúric. Feia flama, però no cal saber gaire de química per comprendre que era un sistema molt arriscat i procliu a produir accidents.

El 1827, un químic i farmacèutic anglès anomenat John Walker va decidir inventar el llumí de fricció –mentre un homònim seu preferia provar fortuna amb el whisky. Consistia en un bastonet de fusta que a la punta tenia una barreja de clorat de potassi, sulfur d’antimoni, làtex i midó. S’encenia simplement fregant-lo damunt d’una superfície rugosa. Va tenir el descuit de no patentar-lo i li van sorgir diversos imitadors. Però el sistema no era prou segur, perquè es podia encendre accidentalment, feia pudor i podia provocar enverinaments.

La solució va arribar el 1836, quan el químic hongarès János Irinyi va deixar de banda el clorat de potassi i va fer servir fòsfor, òxid de plom i goma aràbiga. Havia nascut el llumí modern i segur. Però fins aquell moment es feien de fusta i eren grans, i a Joshua Pusey, conegut advocat de Pennsilvània i gran fumador, li feien nosa. En va inventar uns de fets amb paper, més petits i lleugers. No va fer fortuna fins que una companyia d’òpera va tenir la pensada d’anunciar-se en els petits blocs que contenien els llumins, que es van convertir així en un nou element publicitari.

Subscriu-t'hi

Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Anatomia d'un cop d'estat

Per què va triomfar l'alçament de Miguel Primo de Rivera?

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto