El primer musical de la història amb autoria reconeguda surt del claustre d’un monestir. Es diu Ordo virtutum i, si volem ser rigorosos, l’hem de definir com a drama litúrgic escrit l’any 1150 al monestir benedictí de Ruperstberg. La seva compositora, l’abadessa Hildegarda de Bingen, va ser una de les dones més polifacètiques de l’edat mitjana.

L’Ordo virtutum és una obra cantada i escenificada per dones, en què l’únic personatge masculí, el diable, no canta. Als monestirs benedictins es cantava una mitjana de quatre hores al dia. Però la música d’Hildegarda va un pas més enllà de la música monàstica del segle XII, el pas just per poder-la continuar escoltant avui: hipnòtica gràcies a la repetició dels motius, els melismes (diverses notes per síl·laba), tessitures molt àmplies i l’ús d’escales descendents.

L’abadessa rebel, que va fundar el seu propi monestir després d’escindir-se del mixt on va créixer, va escriure també tractats mèdics i religiosos, que, com la música, li eren dictats per Déu gràcies a les seves visions. Una estratègia magistral (avalada per Bernat de Claravall i l’arquebisbe de Magúncia) per dissimular la seva erudició. Qui podia fer callar Déu? Podeu escoltar tota la seva obra musical a la Simfonia de l’harmonia de les revelacions celestials, present a bona part dels festivals de música antiga i religiosa dels nostres dies. I si us intriga el personatge, no us perdeu la pel·lícula Visió, de la cineasta Margarethe von Trotta.