La temperatura més baixa que es va enregistrar l’hivern del 1709 a la ciutat alemanya de Danzig ha passat a la història. I no perquè fos excepcional, sinó perquè a un fill d’aquella població, Gabriel Daniel Fahrenheit, se li va acudir prendre-la com a referència per a l’aparell que acabava d’inventar. Aquesta és, si més no, una versió de la història. Fahrenheit mateix en donaria una altra: va prendre el zero de la seva escala amb una mescla d’aigua, gel i sal —la sal permetia obtenir una temperatura més baixa que la del punt de congelació.

El que queda fora de dubte és que aquest físic i fabricant d’instruments meteorològics va inventar el termòmetre de mercuri. Hi havia aparells que mesuraven aproximadament la calor o el fred i havien aparegut els primers termòmetres d’alcohol. Però el mercuri permetia mesurar un marge més ampli de temperatures, i amb més precisió.

Els números poc rodons de l'escala Fahrenheit: 32 per al punt de congelació de l’aigua i 212 per al d’ebullició​
Precisió és el que manca a tota aquesta història, perquè hi ha qui afirma que l’inventor va prendre la seva temperatura corporal com a 100 -devia tenir un xic de febre. En tot cas, el resultat va ser una escala anomenada aviat ‘graus Fahrenheit’, amb números tan poc rodons com 32 per al punt de congelació de l’aigua i 212 per al d’ebullició. Després va venir el suec Anders Celsius i va simplificar les coses: el punt d’ebullició seria 0 i el de congelació, 100. Després tot es va capgirar: el 0 va quedar a baix i el 100 a dalt. I així fins avui -tret de molts països anglosaxons, on estar a 32 graus vol dir pelar-se de fred.