Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...Qui va pintar la 'La Capella Gitana' a la Model?
El pintor i poeta Helios Gómez va pintar uns frescos en què hi havia 7 presos famèlics i un Jesús infant de trets gitanos
Fins l'any 1998, la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria de la Model estava decorada amb uns frescos dedicats a la Verge de la Mercè, patrona de la ciutat i dels presos: s'hi veien una marededéu i un Jesús infant de trets gitanos, envoltats d'àngels negres, presidint una escena esgarrifosa: set presos famèlics enredats per un filat espinós preguen a les figures celestials.
L'oratori, pensat per donar consol als condemnats a mort, l'havia pintat el pintor i poeta sevillà Helios Gómez, empresonat el 1945 després d'haver retornat de l'exili tres anys abans, quan havia aconseguit un salconduit que li ho permetia. Com sempre havia fet, però, i com a bon lluitador anarquista, un cop a Espanya va apuntar-se al grup Liberación Nacional Republicana per lluitar contra la dictadura des de la clandestinitat.
La trajectòria d'aquest artista andalús venia de lluny: afiliat a la CNT des del 1923, va ser grafista de mitjans d'esquerra durant la dictadura de Primo de Rivera, cosa que el va obligar a exiliar-se en diversos països europeus, abans d'instal·lar-se a Barcelona i de col·laborar en tota mena de revistes republicanes ('L'Opinió', 'La Rambla', 'La Batalla', 'L'Hora'...) a partir de 1930. Afiliat al BOC i més tard al PCE, però bon amic d'Andreu Nin, va participar com a representant espanyol al Congrés Internacional d'Artistes Proletaris, celebrat a Moscou, on va viure fins al 1934.
Dels camps de concentració francesos a Algèria
En tornar a Barcelona, la seva activitat és febril: funda el Grup dels Sis, és el primer president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, i la seva producció de cartells anarquistes i republicans és ingent. Allistat a les milícies antifeixistes, combat en diversos fronts i, acabada la guerra, passa per uns quants camps de concetració francesos (Argelers, Bram, le Vernet), abans de ser deportat a Algèria, on s'està fins al 1942.
'La Capella Gitana' va ser censurada (tapada amb pintura verda), en part, durant el franquisme, i definitivament tapada per motius higienistes el 1998.
Comentaris