Preguntes i respostes

Qui va pintar la 'La Capella Gitana' a la Model?

El pintor i poeta Helios Gómez va pintar uns frescos en què hi havia 7 presos famèlics i un Jesús infant de trets gitanos

Arnau Cònsul
6 de novembre de 2017
1 Un lloc de culte dins de la presó
'Capella Gitana'
'Capella Gitana'

Fins l'any 1998, la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria de la Model estava decorada amb uns frescos dedicats a la Verge de la Mercè, patrona de la ciutat i dels presos: s'hi veien una marededéu i un Jesús infant de trets gitanos, envoltats d'àngels negres, presidint una escena esgarrifosa: set presos famèlics enredats per un filat espinós preguen a les figures celestials.

L'oratori, pensat per donar consol als condemnats a mort, l'havia pintat el pintor i poeta sevillà Helios Gómez, empresonat el 1945 després d'haver retornat de l'exili tres anys abans, quan havia aconseguit un salconduit que li ho permetia. Com sempre havia fet, però, i com a bon lluitador anarquista, un cop a Espanya va apuntar-se al grup Liberación Nacional Republicana per lluitar contra la dictadura des de la clandestinitat.

2

La trajectòria d'aquest artista andalús venia de lluny: afiliat a la CNT des del 1923, va ser grafista de mitjans d'esquerra durant la dictadura de Primo de Rivera, cosa que el va obligar a exiliar-se en diversos països europeus, abans d'instal·lar-se a Barcelona i de col·laborar en tota mena de revistes republicanes ('L'Opinió', 'La Rambla', 'La Batalla', 'L'Hora'...) a partir de 1930. Afiliat al BOC i més tard al PCE, però bon amic d'Andreu Nin, va participar com a representant espanyol al Congrés Internacional d'Artistes Proletaris, celebrat a Moscou, on va viure fins al 1934.

Dels camps de concentració francesos a Algèria
En tornar a Barcelona, la seva activitat és febril: funda el Grup dels Sis, és el primer president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, i la seva producció de cartells anarquistes i republicans és ingent. Allistat a les milícies antifeixistes, combat en diversos fronts i, acabada la guerra, passa per uns quants camps de concetració francesos (Argelers, Bram, le Vernet), abans de ser deportat a Algèria, on s'està fins al 1942.

'La Capella Gitana' va ser censurada (tapada amb pintura verda), en part, durant el franquisme, i definitivament tapada per motius higienistes el 1998.

Subscriu-t'hi

Portada del número 208 del SÀPIENS (juliol 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto