Qui va popularitzar les tiretes per a les ferides?
Les primeres que van sortir a la venda van ser un fracàs per la seva mida poc pràctica, així que l'empresa que les fabricava va regalar-ne l'excedent als Boy Scouts, que en van estendre l'ús

La senyora Dickson es feia sovint ferides mentre cuinava. Però tenia la sort que el seu marit, amb qui s’havia casat el 1917, treballava al Departament de Vendes de Johnson & Johnson i, precisament, s’ocupava de gases i d’esparadraps. Cada vegada que la seva dona es feria, Earle Dickson li posava una gasa protectora. Però Earle era un nord-americà despert i va observar que allò no era operatiu. La gasa dificultava els moviments i al cap de poc era fàcil que caigués. Així que va posar un petit tros de gasa a l’esparadrap i amb allò va tapar la ferida. Tot quedava protegit, sense dificultar els moviments.
Dickson havia inventat el que es coneixeria com a Band-Aid, però els seus caps no se’n van adonar de seguida. Quan els va presentar l’invent, no hi van veure utilitat. Quan ell va demostrar com era de fàcil usar-lo, van decidir fabricar-ne. Però el producte tenia unes mesures molt poc pràctiques: més de dos pams de llarg i vuit centímetres d’ample. Va ser un fracàs. Per no llençar-ne l’excedent, el van regalar als Boy Scouts, perquè ho fessin servir amb les ferides que patien. I els escoltes van fer la seva bona obra: van popularitzar tant la Band-Aid que molta gent va començar a demanar-ne.
A partir de 1924, Johnson & Johnson va començar a fabricar tiretes amb mides diferents. El 1939 va crear els apòsits estèrils i el 1958 va substituir la roba per un plàstic. A Dickson el van nomenar vicepresident i membre del Consell de Direcció de l’empresa. Va ser una manera de cobrir la ferida produïda per no haver-li fet cas de bon començament.
Comentaris