El 5 de novembre de 1935, l’empresa Parker Brothers va posar a la venda el que seria el joc de taula modern més venut de tots els temps, el Monopoly.

El joc, presumptament, l’havia inventat Charles Darrow, un home de negocis sense sort en aquells moments que havia ideat una estranya i molt efectiva combinació de compravenda de terrenys i edificacions, borsa i finances, i tot en una mena de tauler de parxís. L’èxit va ser fulgurant. En uns Estats Units que sortien de la crisi del 29 gràcies al 'New Deal', aquell joc explicava de manera divertida com es podien enriquir les noves generacions.

Contrari al capitalisme
Però el Monopoly no havia estat inventat per Darrow, ni el joc tampoc havia pretès representar una lloa del capitalisme. La inventora havia estat Elizabeth 'Lizzie' Magie, el 1903. Magie era una dona de fortes conviccions ètiques.

Durant tres anys se les va estar empescant per fer arribar a la gent que el capitalisme era nefast, i així va inventar un joc, que va anomenar “El Joc dels Inversors”, al qual es podia jugar amb dues normes: l’una, que l’objectiu era aconseguir el monopoli, i, l’altra, totalment a l’inrevés, que l’objectiu era evitar-lo. El va distribuir gratuïtament i només va tenir èxit entre la gent més formada. La versió monopolística és la que va arribar a mans de Darrow, que hi va veure una gran oportunitat. El va pintar i retocar i el va patentar com si fos seu, però abans es va assegurar de comprar per quatre rals la patent del joc original de Magie.

Quan el seu Monopoly ja era un èxit, Magie es va adonar que aquell joc era pastat al seu i ho va recórrer, però ningú no li va fer cas. De fet, les empreses propietàries del joc van negar aquests fets fins fa uns anys, en què era tan evident que no van tenir més remei que admetre que Charles Darrow havia estat un inversor molt llest, potser massa i tot.

Charles Darrow