Preguntes i respostes

Qui va ser 'la violinista d’Auschwitz'?

Alma Rosé, neboda de Gustav Mahler, va estar al capdavant de l'orquestra femenina d'aquest camp de concentració nazi

Marta Solé
21 de maig de 2019
L'orquestra del camp de concentració Mauthausen tocant abans de l'execució d'un pres el juliol de 1942
L'orquestra del camp de concentració Mauthausen tocant abans de l'execució d'un pres el juliol de 1942 Autor desconegut / Wikimedia Commons

Parla el pres número 121.097 del camp d’extermini de Birkenau: “Després de l’arribada al camp només la música m’ha permès de no caure en la desesperació. Perquè un home sense esperança és un home mort. La música m’ha permès de suportar coses que no són suportables”. Són paraules del jueu grec Jacques Stroumsa, més conegut com el violinista d’Auschwitz. Stroumsa, que va dedicar la vida a donar a conèixer el genocidi nazi, va salvar-se per saber tocar el violí. Als camps nazis, curiosament, la música formava part del dia a dia: marcava el ritme de les desfilades dels presos o amenitzava les vetllades dels oficials de les SS.

Al capdavant de l’orquestra femenina d’Auschwitz trobem la també violinista Alma Rosé, neboda de Gustav Mahler. Al camp, va tocar les peces favorites de Mengele, cosa que no la va lliurar d’una mort per botulisme. Però la música, aquella art que Hitler havia de fer renéixer (en paraules de Richard Strauss l’any 1933), va ser una més de les armes propagandístiques del règim: l’any 1944, el camp polonès de Theresienstadt, on estaven presos un bon grapat de músics i compositors, va rebre la visita de la Creu Roja. Entre els diferents números previstos per donar aparença de normalitat hi havia l’òpera infantil 'Brundibár' de Hans Krása. Després de la visita, bona part dels nens van marxar a Auschwitz, acompanyats del compositor. Els supervivents han viatjat anualment al camp per recordar la música que els va fer lliures.

Subscriu-t'hi

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

El 1714 des de Versalles i Madrid

Publiquem la correspondència inèdita entre Lluís XIV i Felip V

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto