Quan el 1789 va arrencar la Revolució Francesa no només van començar a rodar els caps dels aristòcrates; també es van voler transformar tots els referents que, segons els revolucionaris, havien distingit l’Antic Règim. Els dirigents revolucionaris, cada cop més convençuts que tenien tota la raó del món (i als que no hi estaven d’acord se’ls tallaven les ganes de discutir de manera definitiva), van ficar-se en tots els camps amb ganes de capgirar-los. 

Assessorats pels científics més eminents, primer van establir un sistema de mesures basat en el sistema decimal que les racionalitzava, especialment en distància i en pes. Malgrat algunes reticències, en general el canvi va ser ben admès, perquè realment es notava la millora. 

Mesos de trenta dies 
El salt següent va ser molt més agosarat: el calendari gregorià, vigent des del segle XVI, s’havia de substituir. Es va crear una comissió, formada per astrònoms –entre els quals el francès Pierre-Simon Laplace– i polítics, que finalment va arribar a un acord. El nou calendari estaria compost de dotze mesos de trenta dies cadascun, més cinc dies complementaris a final d’any, sis els anys de traspàs. Com que tot es basava en el nou sistema decimal, les setmanes –ara anomenades dècades– eren de deu dies i només el darrer era de descans. O sigui que de cinquanta-dos dies de descans es passava, per decret, a trenta-sis. Les hores, els minuts, tot es reconvertia al sistema decimal. L’any, a més, començaria el 22 de setembre, dia de l’equinocci de tardor. 

El problema era que sense nomenclatura no hi havia qui s’hi aclarís. Per això, posteriorment es va decidir batejar els mesos i els dies amb noms relatius a la botànica i a les feines agràries. Per solucionar-ho, Fabre d’Églantine, un poeta i dramaturg –que posteriorment seria guillotinat, en principi no per causa del calendari– va fer el suggeriment de batejar mesos i dies d’una manera una mica particular. Els mesos es batejarien segons les tasques agràries habituals: fructidor i vendimiari, per exemple, abastaven el setembre. Els dies, segons plantes, minerals, animals (els acabats en 5) o eines (els acabats en 0).

Un calendari embolicat
Convençuts de la superioritat del seu pensament, els revolucionaris francesos no van caure que ni les tasques agràries que es feien a França ni bona part de la fauna i la flora reflectida existien al món. A més, era un embolic terrible associar dies tradicionals, com el Nadal o Sant Joan, al nou calendari. Com a resultat d’això, el calendari va ser abolit. Des d’aleshores s’ha recuperat pocs cops, a la Comuna de París (1871) i en publicacions anarquistes durant la guerra civil. I en el futur és més probable que es recuperi la missa gregoriana que no pas el calendari republicà.