Us heu preguntat mai quin és l'origen de les rebaixes, a la qual sovint ens aboquem després de les festes de Nadal? El xovinisme espanyol sol explicar que aquesta tradició va començar amb la rivalitat entre Galerías Preciados i El Corte Inglés, dues empreses bessones nascudes sota el paraigua del franquisme als anys quaranta. Els empresaris Joaquín Areces i Pepín Fernández s'havien de disputar la clientela en un petit espai comú, el carrer Preciados. Segons diuen des de Madrid, d'aquella disputa va desembocar una estratègia tan reeixida com les rebaixes. Però la veritat és que aquesta tàctica es va gestar molts anys abans, als magatzems Macy's de Nova York. 

Immersos de ple en la Gran Depressió, conseqüència del crac del 29, els magatzems més grans del món van encetar una pràctica molt senzilla: no era millor vendre la roba a preu de cost, sense guanyar-hi ni un cèntim, que haver-la de llençar quan acabés la temporada? Avui ens sembla lògic, però fins i tot el president Franklin D. Roosevelt va acceptar endarrerir una setmana el Dia d'Acció de Gràcies, fent-lo coincidir en època de Nadal, per tal d'estimular les compres. La crisi de la demanda exigia, peremptòriament, una mena de pla Marshall. Avui que vivim en temps de rebaixes permanents convindria de nou que entenguéssim que sense intel·ligència comercial tot és molt més difícil. I que sense plans Marshall potser seguirem, per sempre, de rebaixes.