A les acaballes del segle XIX, l’enginyer britànic Hubert Cecil Booth va anar a visitar una exposició de noves tècniques a Londres. Va veure la demostració d’un aparell americà de neteja –probablement la màquina inventada per John Thurman, que funcionava amb un motor de gasolina. En teoria, l’aparell bufava la pols i la ficava en un recipient, però no sempre l’encertava. Booth va preguntar per què no fabricaven un aparell per xuclar la pols i no per bufar-la, i li van contestar que allò era impossible. Res millor per a un home amb enginy i empenta que aquesta provocació.

El 1901, Booth va patentar una màquina que xuclava la pols fent el buit. Ja hi havia aparells que ho feien, però funcionaven manualment i requerien molta força, sovint la de dues persones. La de Booth va ser la primer aspiradora de buit que funcionava amb una bomba, però era força gran i només es venia a empreses de neteja, que havien de mantenir la màquina a l’exterior i introduir uns tubs a la casa que es volia netejar.

L’aparell va saltar a la fama el 1902, quan se’l va contractar per netejar l’abadia de Westminster abans de la coronació d’Eduard VIII. L’èxit va fer que es compressin aspiradores per al palau de Buckingham i el castell de Windsor. L’invent de Booth va ser perfeccionat per altres inventors i amb l’extensió de l’electricitat a moltes llars aviat va fer-se un lloc a les cases. Va ser un luxe fins als anys cinquanta, però la comoditat, l’eficàcia i l’abaratiment van fer que, a partir d’aleshores, l’aspiradora xuclés bona part del mercat domèstic.