Perviure dos segles com a símbol de les revolucions socials és una medalla que a dia d'avui només pot penjar-se ‘La Marsellesa', una cançó que el 14 d'abril del 1931 es va cantar espontàniament als carrers de Barcelona i Madrid, tal com va documentar Josep Pla.

El tema musical, titulat ‘Chant de guerre pour l'armée du Rhin', havia estat compost pel militar Rouget de L'Isle i es va interpretar per primer cop a casa de l'alcalde d'Estrasburg. La cançó es va difondre ràpidament per tot França i es va convertir en la banda sonora de l'assalt de les Tulleries, el 1792. Instituït com a himne l'any 1795 i prohibit per Napoleó i els Borbons, la cançó va treure el cap en la versió que en va fer Berlioz durant la revolució del 1830 i va tornar per quedar-se, com a himne nacional, a la Tercera República Francesa, un segle després.

Paradoxes de la història, les seves ressonàncies com a símbol van convertir ‘La Marsellesa' en l'himne de socialdemòcrates alemanys i austríacs de finals del segle XIX. L'any 1917, a Rússia, la versió de ‘La Marsellesa dels treballadors' va arribar a fer la competència a ‘La Internacional'. Ha aparegut en més de 160 films, el més mític dels quals és ‘Casablanca'. Amb tot, el cameo més rellevant és a ‘l'Obertura 1812' de Txaikovski, que commemora la victòria russa contra Napoleó, on apareix representant l'exèrcit invasor.