QUIN VA SER L'EQUIP DEL RÈGIM?
El SÀPIENS que Florentino no vol que llegeixis
El SÀPIENS que Florentino no vol que llegeixis
Preguntes i respostes

Quin himne va marcar un abans i un després en la música revolucionària?

La Marsellesa, present en moltes peces clàssiques i alguna de contemporània, va fer història amb la seva fusió entre l'himne i la música popular

Marta Solé
Rouget de Lisle, compositor de La Marsellesa, cantant-la per primer cop a casa de Dietrich, alcalde d'Estrasburg
Rouget de Lisle, compositor de La Marsellesa, cantant-la per primer cop a casa de Dietrich, alcalde d'Estrasburg Wikimedia Commons

El maig del 2019 hem celebrat el centenari d’una de les veus més mítiques i identificables amb la cançó protesta del segle XX, Pete Seeger, que va fer famosa la cançó 'We shall overcome', l’himne del moviment pels drets civils als Estats Units. La cançó com a vehicle de mobilització, de democratització i d’avenç social és ben present a la nostra pròpia història amb noms com Marina Rossell, Maria del Mar Bonet o Lluís Llach, entre molts altres. Els fills de les postguerres i les repressions del segle XX van trobar en la relectura del cançoner tradicional, el folk i la cançó un poder emancipador el ressò del qual arriba fins als nostres dies. 'This land is your land', 'Si me quieres escribir', 'Què volen aquesta gent?' o 'La gallineta' vibren en la mateixa freqüència.

La revolució a la música clàssica
Que la Revolució Francesa marca un abans i un després en la història i la cultura d’Occident ho prova que una de les peces més recurrents com a símbol de revolta dins d’altres peces musicals és la Marsellesa, que va al moll de l’os de la música revolucionària: la fusió entre l’himne i la música popular. Sona als 'Focs d’artifici' de Debussy, a l’Obertura 1812 de Txaikovski, a 'Hymnen' de Stockhausen i fins i tot a l’'All you need is love' de The Beatles. Wagner explica a les seves memòries com la policia va amonestar-lo per cantar-la amb uns amics l’any 1834 sent a Praga.

L’'Obertura festiva, op. 96' de Xostakóvitx commemora la Revolució Russa del 1917 i la seva popularitat la va fer sonar a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Moscou del 1980. Xostakóvitx també posa la música al primer moviment d’aquella revolució, la del 1905, amb la 'Simfonia número 11 en sol menor op. 103' subtitulada 'L’any 1905'.

La clàssica del segle XX també ha tingut notes revolucionàries com les variacions al piano del nord-americà Frederic Rzewski sobre 'El pueblo unido jamás será vencido'. L’heroïna de la lluita pels drets civils als Estats Units Rosa Parks ha deixat empremta a la música: el compositor Mark Camphouse va escriure el 1992 'A movement for Rosa', on ressonen notes de 'We shall overcome'. La música, com la història, dialoga i avança a través dels segles.

A continuació, podeu veure una 'playlist' amb himnes revolucionaris i algunes peces, clàssiques i contemporànies, on apareixen.

Subscriu-t'hi

Portada del número 255 de SÀPIENS (juny 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 255 de SÀPIENS (juny 2023)

El règim contra el Barça

La revista que Florentino no vol que llegeixis

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto