A mesura que els conjunts de músics van fer-se més grans i les obres, més complexes, va ser necessari que algú coordinés tot el conjunt, i al segle XIX la direcció d’orquestra era ja habitual. Tot i així, i dos segles abans, és cèlebre l’anècdota que fa de Jean-Baptiste Lully el primer director i una víctima molt noble de la 'prebatuta'. Estant a sou de Lluís XIV, Lully marcava el compàs amb un gran bastó que un dia, amb l’impuls del ritme, va clavar-se al peu amb tan mala fortuna que li va acabar provocant una gangrena que li va segar la vida. Tot i el perill, Beethoven, Von Weber, Mendelssohn, Liszt, Wagner o Berlioz van dirigir les seves obres. Més endavant, la figura del director es va independitzar de la del compositor. I la batuta? Tot i que abans de l’aparició de les orquestres simfòniques sembla que alguns músics marcaven amb les mans, els peus o bastons (com Lully), sembla que la batuta actual és una adaptació de l’arc del violí, que el concertino feia servir abans que s’oficialitzés la figura del director.

Veronika Dudarova, la primera directora d'orquestra de la història
Una llarga història per a un instrument de menys de 50 centímetres que funciona com l’extensió natural del braç. I directores? No vam tenir una directora d’orquestra fins al segle XX! Va ser Veronika Dudarova, que va estar al capdavant de la Simfònica de Moscou del 1960 al 1989.