Moshé ben Maimon, més conegut com a Maimònides, va néixer el 1138 en el si d'una important família jueva de la Còrdova andalusina. El seu pare, lletrat i príncep de la jueria, el va iniciar a l'estudi de la ciència rabínica. Quan els almohades van conquerir la ciutat, van obligar jueus i cristians a convertir-se a l'islam. La família de Maimònides, que aleshores tenia 13 anys, va encetar un llarg exili que els va dur al Marroc i Palestina abans d'instal·lar-se definitivament a Egipte.

Amb el temps aquell jove estudiant esdevindria cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí, a més del teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana. D'entre la seva obra, escrita amb una prosa clara i de voluntat sistematitzadora, en destaca la ‘Guia de perplexos', en què intenta reconciliar el pensament filosòfic i científic d'Aristòtil amb la fe jueva i els ensenyaments bíblics. La seva empresa intel·lectual va tenir una gran influència sobre els pensadors medievals, tant jueus com cristians, ja que els grans noms de l'escolàstica —com Albert el Gran, Tomàs d'Aquino i Joan Duns Escot— perseguien el mateix objectiu: reconciliar el cristianisme amb l'aristotelisme.