Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Quina ciutat catalana va intentar aturar la pesta negra amb una professó?

El 2 de maig de 1348 va sortir una gran professó molt llarga de la catedral de Barcelona encapçalada pels preveres de la Seu que va passar per davant de les principals esglésies de la ciutat i va donar la volta per les muralles

Enric Calpena
Fragment del mural 'Dansa de la mort' de Janez de Kastav a l'església de Hrastovlje (Eslovènia)
Fragment del mural 'Dansa de la mort' de Janez de Kastav a l'església de Hrastovlje (Eslovènia) Wikimedia Commons

A finals d’abril de 1348 un vaixell genovès amb un munt d’infectats per la pesta negra va arribar al port de Barcelona. En pocs dies la malaltia es va estendre per tot Catalunya, que en només tres anys perdria la meitat de la població per aquesta causa. Aquells darrers dies d’abril van ser terribles, amb grans grups de població afectats i que morien al cap de poc. A Tarragona, segons cròniques del moment, la pesta va arribar-hi l’1 de maig i en dos mesos havia matat dos terços dels seus habitants. Els cementiris estaven tan plens i hi havia tan poca gent per fer la tasca d’enterramorts que els cadàvers sobreeixien de la terra, mal soterrats. 

Per la seva banda, a Barcelona van decidir treure el Sant Cristo Gros per liquidar d’una vegada per totes l’epidèmia. El 2 de maig va sortir una gran professó de la catedral encapçalada per tots els preveres de la Seu i a la qual es van afegir totes les persones que van poder pel seu estat de salut. La professó va ser molt llarga i va passar per davant de les principals esglésies de la ciutat i, fins i tot, va arribar a donar la volta per les muralles. Probablement gràcies a aquest acte de fe multitudinari, molts barcelonins van salvar la vida per voluntat divina: només van morir la meitat dels habitants de la ciutat, en contraposició a la mortaldat de Tarragona, molt superior.

Els més perjudicats... els de sempre 
Abans que l’estiu hagués passat, havien mort la reina Elionor, quatre dels cinc principals consellers, la immensa majoria de membres del Consell de Cent, bona part dels notaris de la ciutat... I sabem a hores d’ara que la majoria dels morts eren de les classes menys afavorides, que tenien un organisme menys fort per aguantar l’embat de la malaltia. Sort de la professó, que si no potser Barcelona hauria desaparegut per sempre.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto