Preguntes i respostes

Quina donzella italiana del segle XV tenia fama d'assassina?

Popularment es creu que Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, va utilitzar un verí familiar anomenat 'cantarella' per cometre assassinats

Àlex Milian
18 d'abril de 2019
Retrat de Lucrècia Borja
Retrat de Lucrècia Borja Wikimedia Commons

La filla del papa Alexandre VI (Roderic de Borja) mai no va utilitzar verí contra ningú, que se sàpiga de fonts històriques, i caldria atribuir la seva fama de pèrfida assassina coneixedora d'un verí familiar anomenat 'cantarella' -la recepta de la qual només tenien els Borja- a una llegenda negra que pretenia esquitxar tota la família Borja (ja prou embrutida per si mateixa) i, sobretot, al drama de Victor Hugo 'Lucrèce Borgia', en què el romàntic francès li feia matar cinc amics i un fill.

La recreació novel·lesca d'Hugo sobre Lucrècia Borja (Subiaco, Laci, 1480 - Ferrara, 1519) va escamar-se més ràpid que la veritable història de Lucrècia, i des de l'òpera (Donizetti va estrenar 'Lucrezia Borja' el 1833) fins al cinema (és dolenta en més de 20 llargmetratges) s'ha explotat sempre la seva cara més maligna.

Lucrècia va salvar el seu primer marit
Poques obres de ficció recorden, en canvi, que ella va ser qui va salvar el seu primer marit, Giovanni Sforza -el segon si comptem el matrimoni amb Querubí de Centelles, senyor d'Aiora, que va ser anul·lat pel papa i pare, Alexandre VI. Cèsar Borja, germà de Lucrècia, va intentar assassinar Sforza perquè el matrimoni amb Lucrècia -convingut pel pare per tenir el suport de la família Sforza- ja no convenia políticament al pontífex, però Lucrècia el va avisar i Giovanni pogué escapolir-se'n.

No va tenir tanta sort el seu següent marit, Alfons d'Aragó, veritable amor de Lucrècia que va ser assaltat per sicaris de Cèsar i ferit greument. Lucrècia el va atendre durant setmanes fins que, quan començava a recuperar-se, uns homes tornaren a rematar-lo. Novament, les raons van ser polítiques: les aliances papals havien canviat, Cèsar i el papa eren ara partidaris de França i els membres de la corona catalanoaragonesa no eren ben rebuts a Roma. Alfons feia nosa.

Un nou casament de conveniència, aquest cop amb Alfons d'Este, distanciaria Lucrècia de la seva família. A la ciutat de Ferrara, la filla del papa s'envoltà de literats i artistes, però no deixà les seves relacions extramatrimonials. Lucrècia Borja, que anteriorment havia tingut un fill il·legítim, va continuar col·leccionant amants i, fins i tot, algunes versions diuen que morí en intentar avortar d'un fill que el seu marit sabia del cert que no era seu.

Versions contra la llegenda negra
Contra la llegenda negra de Lucrècia hi han escrit, entre molts altres, Giuseppe Campori, que el 1866 ja va publicar 'Una víctima de la història: Lucrècia Borja', o l'historiador britànic William Thomas Walsh, que la va qualificar com una de les dones més virtuoses i digna de lloances.

Subscriu-t'hi

Portada del número 208 del SÀPIENS (juliol 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto