S'HO MEREIXEN
Elles també haurien de tenir un carrer. Envia la teva proposta
Elles també haurien de tenir un carrer
Preguntes i respostes

Quina era la funció original del paraigua?

Va començar a ser utilitzat al Pròxim Orient fa 4.000 anys

Xavier Duran
'Carrer de París, dia plujós', de Gustave Caillebotte
'Carrer de París, dia plujós', de Gustave Caillebotte Wikimedia Commons

El paraigua té un origen que no fa honor al seu nom. Va ser inventat fa uns 4.000 anys al territori que avui és l’Iraq per protegir-se del sol. D’aquí prové el seu nom original: ombrel·la, del llatí umbra. Era una mena de capçada d’arbre ambulant per portar l’ombra incorporada. Van ser els xinesos els que hi van donar una altra utilitat cap als segles V o VI de la nostra era. Escampant oli a les capes de paper per fer-les impermeables van crear els primers paraigües. A l’emperador se’l distingia bé, entre altres coses, pel paraigua, perquè en duia un de vermell i taronja, i la resta de xinesos només el podien dur blau.

Un monjo franciscà de Florència, Giovanni de Marignoli, emissari del Papa, el va descobrir en el segle XIII a l’Índia i el va importar a Europa, però l’objecte va tenir poc èxit. Per reeixir de debò, l’utensili necessitava un règim ben plujós com l’anglès. I allà el va introduir l’escriptor i viatger Jonas Hanway, també en el segle XVIII. Ja el 1830 es va obrir a Londres la primera botiga especialitzada: James Smith & Sons, que encara existeix.

El 1852, Samuel Fox va fer un pas més creant un paraigua més còncau i fet d’acer, que suplia així la fusta o l’os de balena –i d’aquí prové el nom de barbes de balena per a les varetes. A partir d’aquí, els paraigües van evolucionar amb els anglesos com a líders mundials. L’enigma no resolt és per què en continuen dient umbrella en un país tan plujós, i no han adaptat, com han fet altres llengües, una paraula que indiqui protecció contra l’aigua. Com si allà tinguessin gaire risc d’insolació.

Subscriu-t'hi

Portada número 252 de SÀPIENS (març 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada número 252 de SÀPIENS (març 2023)

El Noi del Sucre

100 anys de l'assassinat de Salvador Seguí, el gran líder del sindicalisme català

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto