Estalviarem detalls sobre com se solucionava la qüestió abans del 1857 i ens centrarem a destacar que aquell any el novaiorquès Joseph C. Gayetty va posar al mercat el primer paper higiènic de la història. Sempre amb el permís dels xinesos, tot i que si fem cas d'un estudiant anomenat Yan Zhitui, que, al segle VI, escrigué que al lavabo no utilitzava mai paper on hi hagués escrites citacions dels "cinc clàssics", podem suposar que no se'n fabricava un tipus específic per a aquest ús. D'altres pobles feien servir trossos de roba, fulles de plantes o... el que esteu pensant.

Gayetty no volia trobar només una solució higiènica, sinó també mèdica. El seu paper era 'terapèutic' perquè cadascun dels cinc-cents fulls del paquet estava impregnat amb àloe i això alleujava les hemorroides. Cada full també duia impresa la marca Gayetty, a qui no devia preocupar per quins llocs passaria el seu cognom. Va tenir un èxit limitat, però el tema va ser objecte de debat en revistes mèdiques i cap al 1890 la Scott Paper Company va fer un pas endavant amb el paper higiènic en rotlles. La gent gairebé els comprava d'amagat, però poc a poc es va perdre la vergonya i una qüestió tan bàsica es va anar normalitzant. 

El 1980 els japonesos van llançar un sanitari-bidet, on un raig d'aigua fa el paper del paper -i disculpeu la redundància. Avui tres quartes parts de les llars nipones tenen un sistema similar. Tot i que per als més tradicionals aquesta maquineta és per a gent que, francament, ha perdut els papers.

Anunci del paper higiènic de Joseph Gayetty