A les corts renaixentistes hi van florir les arts, però no totes podien vantar-se de tenir un monarca artista. Aquest va ser el cas de la cort anglesa d’Enric VIII. La presència de la música a la cort del segon Tudor va ser imponent: el rei va multiplicar per deu el nombre d’instrumentistes contractats a la seva capella, alguns dels quals compartien amb ell moments de gran intimitat i fins i tot de relleu polític, atès que tota mena de circumstàncies personals i públiques es feien acompanyar amb música. 

El rei mateix era un compositor reconegut, les obres del qual es recullen en un volum manuscrit que es conserva al Museu Britànic, i que compta, també, amb peces d’autors contemporanis al monarca, i per aquest motiu és un bon testimoni de la música cortesana del segle XVI. Les peces atribuïdes al rei són les signades per The Kynge H. Viij, de les quals Pastime with good company és la més popular.

En aquella època tant homes com dones pertanyents a la noblesa rebien educació musical i era habitual que toquessin com a mínim un instrument. Anna Bolena, que va morir executada a la torre de Londres per ordre de qui havia estat el seu amant i marit, també tenia un llibre de cançons i se li atribueix haver escrit la peça per a veu i llaüt Gronxa’m fins que m’adormi (O death, rock me asleep) durant els seus tres anys de captiveri. Els capítols més tenebrosos de la història també s’escriuen amb cançons. A continuació, podeu veure la soprano Anna Dennis interpretant el lament d'Anna Bolena.