Quina relació hi ha entre el cinema i les pintes de pentinar-se els cabells?
El cel·luloide! El va inventar el jove impressor americà John Wesley Hyatt quan buscava un material que suplís l'ivori de les boles de billar. Una de les moltes aplicacions que hi va trobar va ser fer pel·lícules i, també, pintes

Els arqueòlegs han trobat pintes amb una antiguitat de més de cinc mil anys. Com passa amb aquest tipus d’invents, que sembla que sempre han existit, és difícil explicar-ne la història amb pèls i senyals. Al principi estaven fetes de pedra, fusta o, fins i tot, d’ivori. Al final de l’edat mitjana, a alguns països se’n feien amb ossos de cérvol. I al segle XIX n’hi havia de luxoses, fetes de closca de tortuga o amb banyes.
Però el gran salt tecnològic el va fer John Wesley Hyatt, un jove i traçut impressor americà. Assajant diverses barreges per obtenir un material que suplís l’ivori de les boles de billar, va acabar inventant el cel·luloide, que era dur i mal·leable. Hyatt hi va veure moltes aplicacions i una va ser la de fer pintes. Deia que si es mullaven o humitejaven no es tornaven llefiscoses com les de fusta, ni es rovellaven com les de ferro. El cel·luloide va donar per a molt i una de les seves aplicacions va ser fer pel·lícules i donar una empenta al cinema.
Curiosament, aquesta aplicació va ser perjudicial, perquè una famosa actriu nord-americana anomenada Irene Castle va decidir, el 1914, tallar-se els cabells molt curts. Moltes dones la van imitar i ja no els calia pentinar-se. La meitat de les empreses de pintes de cel·luloide de Leominster, a Massachusetts, van haver de tancar i milers de treballadors van anar al carrer. La cosa va tenir mala pinta fins que un dels fabricants, Sam Foster, va redirigir el negoci del cel·luloide a la fabricació d’ulleres de sol. I la cara dels seus treballadors es va il·luminar de nou.
Pinta egípcia feta de marfil. Museu del Louvre
Comentaris