Al químic suís Jacques Brandenberger li sabia greu veure com es tacaven les estovalles. Per això, a la primeria del segle XX, va voler inventar un teixit impermeable. No ho va aconseguir, però li va sortir una pel·lícula fina i transparent que va anomenar 'cel·lofana'. Entre altres utilitats, va servir perquè un jove nord-americà inventés la cinta adhesiva transparent.

Richard Drew treballava a la 3M, una empresa de Minnesota que fabricava paper de vidre. Un dia va visitar una fàbrica d'automòbils i va veure els problemes dels treballadors quan, després de pintar les carrosseries, arrencaven el paper d'estrassa que separava la part que anava d'un altre color. La pintura saltava. Drew va investigar durant dos anys i va produir una cinta adhesiva basada en paper de tipus kraft, que és fosc.

​L'origen del nom
Drew va posar-hi poc adhesiu, pensant que així seria fàcil d'arrencar. Tan fàcil que queia de seguida. Un dels treballadors li va recriminar: "Digues als "Scotch" (escocesos) dels teus caps que n'hi posin més!". Aquí "Scotch" equival a "gasiu". I Drew no solament va millorar el producte, sinó que en va dir 'Scotch tape' (cinta escocesa). Va crear un adhesiu fet amb olis i resines i el va posar en un suport de cel·lofana. Així va néixer un producte que quedaria ben fixat a la vida quotidiana i comercial a tot el món. Va tenir un impacte econòmic immediat: després del crac del 29, molta gent no podia restituir els objectes trencats i els enganxava amb cinta...