L'any 1922 moria, com a director retirat del cor de la Capella Sixtina, Alessandro Moreschi, l'últim ‘castrato'. Amb ell acabava una tradició que va tenir el seu punt àlgid als segles XVII i XVIII, quan a Itàlia es castraven prop de quatre mil nens cada any, una tradició que va inaugurar el papa Climent VIII i que acabaria a la darreria del segle XIX. A la Itàlia d'aquells segles es tractava d'una sortida per a famílies sense recursos.

I és que els ‘castrati' eren autèntiques superestrelles del panorama musical: la combinació del registre de soprano amb la potència pulmonar masculina, en un context on les dones romanien allunyades dels escenaris, feia d'aquests homes mutilats a la seva adolescència un reclam per al públic i les corts europees. El seu estatus de ‘nens prodigi' donava peu a capricis i extravagàncies com les ‘àries de maleta': la interpretació de les seves peces favorites a qualsevol òpera, formés part o no del repertori.

Farinelli, 'músic de capçalera' de Felip V
El cèlebre Farinelli va treballar com a ‘músic de capçalera' per Felip V. La veu del castrat formava part del tractament contra el trastorn bipolar i els atacs d'histèria que patia el monarca, en el que deu seu un dels primers casos de musicoteràpia documentats de la història. Tan contents estaven amb ell, que l'italià es va convertir en una figura molt influent de la cort.

La normalització de la presència de les dones en escena, el rebuig social a la pràctica de la mutilació i les difícils relacions entre els músics i les ‘primeres dives' de la història de la música van fer decaure la reputació dels ‘castrati' fins a la seva desaparició.