Florència bullia al final del segle XVI, i un grup d'intel·lectuals conegut com a Camerata Fiorentina buscava una nova música que entronqués amb l'antiga Grècia. Sota l'auspici del comte Bardi, músics com Giulio Caccini, Vincenzo Galilei —pare del famós astrònom— o Jacopo Peri reivindicaven el retorn a la monodia, música per a una sola veu que es contraposava a la polifonia, composició amb múltiples veus que perjudicava la intel·ligibilitat del text. Peri va ser qui va rebre l'encàrrec d'estrenar ‘Eurídice', per celebrar el casament entre Maria de Mèdici i Enric IV de França (al qual, per cert, el marit no va poder assistir, per estar massa atrafegat: el seu lloc el va ocupar l'oncle de la núvia, el Gran Duc Ferran I de Mèdici). Es tracta de la primera òpera que ens ha arribat completa de la història. I és que dos anys abans s'havia estrenat ‘Dafne', però només se'n conserven alguns petits fragments.

‘Eurídice' és una tragèdia lírica basada en el mite d'Orfeu. Sembla que el compositor Claudio Monteverdi va ser un dels dos-cents convidats a l'estrena de l'òpera el 1600 al Palazzo Pitti. De la forta impressió que li va causar una obra que estava a les beceroles del gènere operístic naixeria la seva revolucionària ‘Orfeu', que va estrenar set anys després i que es considera la primera òpera amb tots els elements que amb el pas del temps es consideraren constitutius del gènere.