A les acaballes del segle XIX, l'inventor croat Nikola Tesla (1856-1943) i el nord-americà Thomas Alva Edison (1847-1931) van enfrontar-se en el que la premsa va anomenar ‘la guerra dels corrents'. Tesla va resultar-ne vencedor, però va ser Edison qui va passar a la posteritat.

Nikola Tesla era enginyer elèctric i va treballar en una de les companyies d'Edison a París. Allí va idear la teoria del corrent altern i va crear el primer motor d'inducció. El 1884 va traslladar-se a Nova York, però ben aviat es va discutir amb Edison. Aquest, inventor autodidacte i ja aleshores creador de la bombeta elèctrica domèstica, menystenia el corrent altern i registrava les noves patents de Tesla com a pròpies. Era, a més, un ferm defensor del corrent continu.

Tesla se sentia estafat i va crear la seva companyia, fins que el 1887 l'empresari George Westinghouse el va contractar per als seus laboratoris. A mesura que creixia la demanda d'electricitat, es va fer palès que el corrent continu no era prou adequat, pel seu cost i per les pèrdues d'energia que patia. El sistema polifàsic per desplaçar electricitat a llargues distàncies concebut per Tesla va fer que ell i la companyia Westinghouse triomfessin, i que les ciutats adoptessin el corrent altern. Amb el temps, però, Edison va continuar bastint el seu imperi empresarial i treballant de manera incansable: en morir, disposava de més de mil patents. Tesla, en canvi, va morir pobre, i malgrat que també havia inventat la ràdio, el món encara avui l'atribueix a Marconi.