Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Què va ser 'la revolució cantada'?

Estònia, Letònia i Lituània es van independitzar de l'URSS després d'una mobilització popular i pacífica que va tenir com a banda sonora una cançó que inspiraria la catalana 'Ara és l'hora'

Marta Solé
9 d'abril de 2020
Via Bàltica a Estònia, el 23 d'agost de 1989
Via Bàltica a Estònia, el 23 d'agost de 1989 Wikimedia Commons

El 1989, les repúbliques bàltiques iniciaren el seu procés d’escissió de la Unió Soviètica i ho van fer amb una mobilització popular que va tenir la seva pròpia banda sonora, amb un títol que els resultarà familiar: 'Ara és l’hora'. El lema, la cançó i la gran cadena humana que van unir Catalunya de punta a punta tenen el seu reflex en els moviments populars d’Estònia, Letònia i Lituània en pro de la seva independència, el procés que es va conèixer com 'la revolució cantada'.

La música traspassa fronteres
I és que a les tres repúbliques bàltiques la música va actuar com un fil invisible, pacífic, que va treure la gent al carrer per participar en concerts on s’entonaven himnes prohibits i cançons tradicionals com a forma de protesta política. A tot Europa sonava la mateixa 'música': queia el mur de Berlín, queia Ceaucescu a Romania i, a Txecoslovàquia, la Revolució de vellut posava Václav Havel al capdavant del govern.

L’any 1991, Estònia, Letònia i Lituània declaraven unilateralment la independència, que seria reconeguda per la comunitat internacional pocs mesos després. Per Nadal, Gorbatxov feia formal la desintegració de la Unió Soviètica. L’himne de la V, interpretat a les 17.14 h en la Diada del tricentenari, és l’adaptació de la composició 'Saule, Perkons, Daugava' del letó Martin Brauns, un símbol heretat de 'la revolució cantada'.

Subscriu-t'hi

Portada del número 218 del SÀPIENS (maig 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 218 del SÀPIENS (maig 2020)

Redimim els Borja

Alliberem de la llegenda negra la nissaga més poderosa de la nostra història. I ho fem amb Joan F. Mira com a director convidat

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto